"LA LLEGENDA DEL SALT DE LA NÚVIA DE NAVAIXES"

Durant la sessió del dia 4, una vegada vist els videolits dels companys, hem dedicat un temps a exposar les llegendes recollides pels companys.

1. Alexandre Alegre: "Doloretes la del raval" 

2. Laura LLuch "LLet de xufa"

3.Blai Garcia  "Els miracles" 

LA LLEGENDA DEL SALT DE LA NÚVIA DE NAVAIXES

18 febrer, 2015 · per Fundació Caixa Castelló · en Llegendes i religió, Reportatges.

Expliquen que fa molts anys, hi havia un costum local per la qual els nuvis que anaven a contreure matrimoni, havien de sotmetre's a una curiosa cerimònia per demostrar davant tots que es volien de debò, i assegurar-se la felicitat i fertilitat del matrimoni, si superaven la prova.

Poc abans de les noces, acompanyats de familiars i amics, anaven al paratge situat sota la Cascada del Brazal, i en aquest lloc, on més s'estrenyia el riu, la núvia hauria de creuar d'un salt a la riba oposada, davant l'atenta mirada dels allí presents.

Si ho aconseguia sense contratemps, se li augurava a la parella una gran dita en el futur matrimoni, i es demostraria que la jove volia fidelment al seu nuvi; més si no aconseguia el salt, el matrimoni es considerava irrealitzable o desgraciat, de manera que convençuts d'això, els nuvis trencaven el seu compromís i la seua relació.

Cert dia, dos joves nuvis van baixar radiants d'alegria a demostrar davant tots, que s'estimaven. Sabien la pressió a la qual estaven sotmesos en ser observats per tanta gent, però estaven disposats a demostrar que aquella absurda tradició, no era més que una ximpleria que poc anava a minvar-los l'amor que sentien l'un per l'altre.

Però tampoc estaven disposats al fet que els seus veïns, amb els quals tenien una gran relació, se'ls tiraren damunt per negar-se a realitzar una, en principi, inofensiva prova que des de temps remots es realitzava entre les parelles de navajeros.

Com cada vegada, la gent esperava el salt amb impaciència. Però aquell dia, el comentari general se centrava en el regirat que baixava el riu i en el soroll de l'aigua en entrexocar amb les roques, encara que confiaven en que la força de l'amor d'aquella jove seria més forta que la de l'embravit riu.

També els dos enamorats pensaven i murmuraven el mateix, però aquella dona amb cara de nena, cabells daurats i ulls de color mel, no estava disposada al fet que el riu li arrabassés el seu més preuat tresor, aquell jove de tez bruna i ulls verds, pel qual sentia una pura passió.

Així que, encara que nerviosa, es va separar del seu estimat i es va disposar a saltar. Va agafar corredissa i controlava el moment de prendre impuls, però quan va arribar el salt, va perdre vaig piular i… la fatalitat va voler que caigués a l'aigua i fora ràpidament arrossegada cap a un remolí que l'amagava i la mostrava al seu capritx.

El jove, desesperat i en un prova suprema d'amor, es va llançar immediatament al riu per tractar de rescatar-la del potent corrent que la portava a una mort segura, però per més esforços que va fer en el seu desesperat intent, l'aigua els va submergir a tots dos. Els seus joves cossos, inerts i entrellaçats, van aparéixer riu avall, on l'aigua culmina el seu recés, enviant llàgrimes entre les pedres.

Aquella terrorífica tragèdia, va fer reflexionar sobre la validesa de la, ara fatídica, tradició, i coincidint els veïns en què allò podria portar més desgràcies que alegries.

S'explica que fins avui, en les nits de lluna plena, quan els estels dansen en el firmament, s'escolten per la vall els laments i les promeses dels enamorats que van morir per demostrar als altres el que ells ben sabien. Des de llavors la Cascada del Brazal plora la seua perduda, i el riu es converteix en el mantell blanc i puro de la núvia, que acull tendrament al seu amant, convertit en pedra.

http://castellon-en-ruta-cultural.es/la-leyenda-del-salto-de-la-novia-de-navajas/