viernes, 27 de mayo de 2016

VALORACIÓ LLIBRE VIATGER I ÀLBUMS LÍRICS



La classe de formació literària del dia 20 de maig ha consistit a llegir el llibre viatger, un llibre que hem redactat entre tots els companys i companyes durant diverses setmanes.
Hem decidit per consens donar-li el nom de "Gavardines negres". Les portes giratòries que obren pas a l'edifici de Magisteri han sigut el  focus principal de la història.

És una història plena de misteri i aventures, encara que també té certs tocs dramàtics i d'amor. A mesura que llegíem la història anàvem sacant certs trets semblats a altres obres. Per exemple ens recordà a: "El nom de la rosa" i "La història interminable". També alguns personatges semblaven reflectir algun company de classe. El final ha estat una mica xocant i tràgic, ja que la història havia d'acabar i no podíem allargar-la més. Hauria estat bé disposar de més temps per donar-li un final millor.

El que més m'ha agradat del llibre viatger, ha estat el treball en grup que hem realitzat tots els companys i companyes. I el que menys m'ha agradat ha estat disposar de tan poc temps, ja que això ens ha portat a fer-ho amb més presses.
Però pense que el llibre ha complit amb les expectatives propostes i el resultat ha sigut bastant satisfactori.

Després de la lectura del llibre viatger hem entregat, llegit i valorat els àlbums lírics. Cadascú ha llegit a la classe un dels poemes del seu àlbum. Ha estat molt divertit!

miércoles, 18 de mayo de 2016

Activitat complementària.


IGUALTAT EN LA DIVERSITAT 

IDENTITATS TRANS EN LA INFÀNCIA


 El tema de la conferència a la qual he assistit se centrava en "la transsexualitat", entenem per això l'adquisició per part d'una persona de les característiques físiques de les persones del sexe contrari, mitjançant tractament hormonal o quirúrgic. O per dir-ho d'una altra manera és el gènere que t'assignen en néixer i no correspon amb la teua identitat. Cal tenir present la diferència entre el sexe biològic, és a dir, el que adquirim en néixer i el sexe sentit o gènere, que és el sexe amb el qual tu t'identifiques.

La xerrada la va realitzar "Guillem" un home transsexual i la seua actual parella. Guillem ha experimentat des d'un primer pla el que aquest terme significa i molts dels efectes que produeix en la societat. La identitat de gènere es crea entre els 2 i 5 anys i al voltant dels 3, ja poden apareixen comportaments que assenyalen una distròfia o alteració en relació al gènere. Per a una persona és molt gratificant ser reconegut pel gènere en el qual se sent identificat. Les persones transsexuals no el tenen del tot fàcil en la vida, la transsexualitat està diagnosticada dins de la malaltia mental segons la ONS. 



Pel que fa a l'escola és molt habitual que es genere assetjament escolar. L'administració dóna grans dificultats. No ajuda a proporcionar recursos perquè els xiquets i xiquetes no se senten cohibits durant la seua transició. Quan el xiquet viu en una identitat que creu que no és la seua: no va al bany, és molt conformista, li costa relacionar-se, és inquiet... I arribada a la pubertat o adolescència, es manifesten aquests símptomes: ansietat, estrés, por, aïllament, sentiment de culpa...


Ens han mostrat un protocol docent d'actuació:
-Escoltar a l'alumne sense rebutjar ni jutjar.
-Evitar corregir comportaments, gustos o aficions.
-Respectar la intimitat de l'alumnat.
-La comunitat educativa, es dirigirà almenys pel nom que hagen triat i s'utilitzaran els pronoms adequats al seu sexe sentit.
-Respecte a la imatge física, així com la lliure elecció de la seua indumentària.
-Garantir l'accés i l'ús de les instal·lacions del centre d'acord amb la identitat de gènere.
- El projecte educatiu haurà d'abordar de forma específica la identitat de gènere, l'expressió de gènere, la diversitat sexual i familiar. 

En conclusió i per acabar, després de tota aquesta informació recollida sobre la transsexualitat, cal tenir clar que les persones hem de ser reconegudes no solament per com som, sobretot per qui som. Cal acceptar a tots i totes, i respectar-los tal com són. 


ACTIVITATS: Narrativa


  • On van els globus que se’ls escapen als infants?
Els globus no poden sobrepassar els 1000 m d'altura, ja que o perden el gas (heli) o rebenten per la diferència de pressió. Es compara el fet de flotar dels globus amb deixar flotar la imaginació dels xiquets. Ells pensen que els globus pararan en algun lloc on seran arreplegats.

•  Com són els contes infinits? 3 contes infinits.
Els contes infinits són uns trencaclosques de paper que tanquen el tresor d'un conte.
•  Trieu un conte online que us semble adequat per explicar-lo a classe.

La dama de la muntanya  de Consuelo Digón.
•  Què li passa al petit globus vermell?

 Apareix un globus de xiclet que un xiquet fa. Al soltar-ho  es converteix en globus i es xoca contra les branques d'un arbre. En eixe moment es converteix en poma i posteriorment caurà al sòl convertint-se en una papallona. De sobte apareix la mà d'un xiquet i agafa el que abans era una papallona ara com a flor. Finalment el globus apareix de paraigües resguardant al xiquet de la pluja.

LLIBRE VIATJER

CONTINUACIÓ...

Amb molta valentia i incertesa del que es trobaria darrere de la porta, es va plantar enfront d’ella, va posar-se la gavardina, va mirar que realment no hi haguera ningú en la biblioteca i acuradament va estirar del pom de la porta. Tan sols es podia observar molta foscor i per tant, va posar la llanterna del seu mòbil i va entrar.


A poc a poc, Joan, anava caminant per aquell passadís fosc que pareixia que no tenia final. Quan va caminar uns vint metres, hi havia un altre corredor més estret i amb dues portes al final. Va anar ràpidament a obrir-les però no s’obrien de cap manera, va pegar puntades, va estirar del pom, va girar-lo i res. Aleshores va pensar altra vegada en aquell llibre roig que li hi havia descobert com s’obria la porta de la biblioteca.



Joan va tornar a la biblioteca per tal de consultar de nou el llibre. Va fullejar-lo i va descobrir un enigma. Es va tornar a trobar amb una pàgina en blanc amb un petit text que deia: “Amb gavardina i pel passadís estret passaràs i dues portes et trobaràs. Per tal d’entrar, dues vegades el pom hauràs d’estirar”. Joan tot emocionat en descobrir allò, va tornar a entrar corrent al passadís. Com ja havia entrat anteriorment i coneixia on estaven les portes, va anar directe fins allí. En arribar, va decidir-se per la porta de la dreta. Es va ficar davant i va estirar dues vegades. Quin misteri tindrà aquesta porta?- va dir amb veu baixa.



La porta es va obrir… però de sobte Joan escoltà com algú estava entrant en la biblioteca, era el guàrdia de seguretat. Joan espantat va tancar de nou la porta i va decidir eixir a amagar-se en un dels banys. - Que faria el vigilant a eixes hores per la biblioteca?, realment havia escoltat a Joan i anava en la seua cerca, o tenia alguna cosa a veure amb els misteris que hi havia darrere de la porta? Els nervis i el dubte, feien que Joan estiguera molt nerviós. No sabia què fer ni on ficar-se. Però de sobte… va escoltar com el guàrdia de seguretat obria una porta. -Seria la mateixa que havia aconseguit obrir fa una estona? Va pensar Joan, i al moment va decidir eixir darrere d'ell.



Joan tot nerviós i a punt de donar-li un infart, va obrir la porta molt sigil·losament. Quan va entrar, estava tot molt fosc. Al principi hi havia una sala gran plena d'antiguitats i coses estranyes que no haurien d'estar en una universitat. Al fons de la sala hi havia un passadís llarg on es veia una llum de foc que eixia del final. Es va acostar a poc a poc i a través d'un forat que hi havia en la paret va espigolar. Pel que sembla, aquell home no era el guàrdia de seguretat, sinó el rector amb una gavardina negra. I amb ell habiten 5 persones més. Que era?, una secta? Un grup demoníac? La situació posava els pèls de punta.

TAST INCIAL

TAST INICIAL

1. Obriu un blog personal i inclogueu una imatge sobre la lectura amb una definició personal.


Com llegim en la foto, "Un dels majors i més valuosos aprenentatges que va poder obtenir l'home va ser aprendre a llegir". Gràcies a tenir la capacitat de llegir i entendre la lectura, podem créixer més com a persones, obtenir multitud d'informació i de coneixements,  així com podem gaudir de mons paral·lels a la realitat introduint-nos en els llibres. A més ens permet formar-nos, aprendre vocabulari, ortografia i fer-nos persones crítiques i més creatives.



3. Llegiu l'article "Set sacrificis" de Vicenç Pagès Jordà i afegiu un altre exemple d'un clàssic juvenil explicant una escena exemplar. 

Jo m'he decantat per un clàssic juvenil de poesia. "Platero i jo" de Juan Ramón Jiménez
Aquí us deixe un dels seus poemes més destacats i coneguts:



PLATERO

Platero es pequeño, peludo, suave; tan blando por fuera, que se
diría todo de algodón, que no lleva huesos. Sólo los espejos de aza-
bache de sus ojos son duros cual dos escarabajos de cristal negro.
Lo dejo suelto y se va al prado, y acaricia tibiamente con su
hocico, rozándolas apenas, las florecillas rosas, celestes y gualdas. . .
Lo llamo dulcemente: "Platero?", y viene a mí con un trotecillo
alegre que parece que se ríe en no sé qué cascabeleo ideal . . .
Come cuanto le doy. Le gustan naranjas, mandarinas, las uvas
moscateles, todas de ámbar, los higos morados, con su cristalina go-
tita de miel . . .
Es tierno y mimoso igual que un niño, que una niña . . .; pero
fuerte y seco como de piedra. Cuando paso sobre él, los domingos,
por las últimas callejas del pueblo, los hombres del campo, vestidos
de limpio y despaciosos, se quedan mirándolo:
-Tiene acero . . .
Tiene acero. Acero y plata de luna, al mismo tiempo.




En aquesta obra, Juan Ramón Jiménez explica la història de la seua relació amb un ruc
anomenat Platero. Home i animal són inseparables, entre ells existeix un vincle molt fort. Juan Ramón li explica al ruc els seus sentiments, de vegades amb paraules alegres i unes altres amb paraules tristes, i li narra tota classe de notícies.


Llegiu també l'article: "Un cap de setmana tranquil" del blog del professor de literatura La serp blanca i expliqueu perquè una obra és un clàssic i quins són els vostres clàssics imprescindibles.

Per a Italo Calvino «cada relectura d’un clàssic és una descoberta, com la primera lectura». És a dir, un clàssic és un llibre que t’agrada tornar a llegir.
Altra definició que proposa: «és clàssic allò que persisteix com a soroll de fons fins i tot allà on l’actualitat més incompatible s’imposa». 
Calvino, reivindica amb gran sentit comú la necessitat de la literatura actual per llegir els clàssics: «L’actualitat pot ser trivial i mortificant, però no deixa de ser un punt on situar-se per mirar endavant o endarrere. De manera que, per poder llegir els clàssics, s’ha d’establir “des d’on” els estàs llegint, perquè, si no, tant el llibre com el lector es perden en un núvol sense temps.

Aquest és l'argument que dóna Calvino respecte a per què llegir els  clàssics.

"No tenim més remei que inventar-nos cadascú de nosaltres la biblioteca ideal dels nostres clàssics; i diria que la meitat hauria d’estar formada per llibres que hem llegit i que han estat importants per a nosaltres, i l’altra meitat per llibres que ens proposem llegir i pressuposem que ho seran. I deixar una secció de llocs buits reservats a les sorpreses, les descobertes ocasionals"  

Dit tot això, podem considerar que un clàssic és una obra considerada valuosa que perdura a través del temps.

Per a mi, els clàssics imprescindibles són aquests:

"Hamlet" de William Shakespeare
 -"El Lazarillo de Tormes" anònim
- "Madame Bovary" de Gustave Flaubert
"Romeu y Julieta" de William Shakespeare
"Frankenstein" de Mary Shelley
"La metamorfósi" de Franz Kafka
- "L´Odissea" d´Homer
"Èdip Rei" de Sòfocles
"Robinson Crusoe" de Daniel Defoe
"Romeu y Julieta" de William Shakespeare
"Cent anys de solitud" de Gabriel García Márquez
"La divina comèdia" de Dante Alighieri



4. Llegiu la següent  entrevista amb Teresa Colomer i destaqueu allò que trobeu més significatiu sobre la LIJ.

Pensar sobre la literatura infantil és molt important i es resumeix en 3 aspectes:
  • Obrir la porta a un món imaginari amb personatges, mites i llegendes per a poder veure els diferents enfocaments, és una via de coneixement al qual han de tenir accés els joves.
  •  Llegir o escortar la literatura infantil suposa que els xiquets tinguen la possibilitat de dominar el llenguatge. Els xiquets amb els jocs i la literatura van creant sensacions, expressions i sentiments sobre la realitat.
  • La literatura infantil ofereix una representació articulada del món  que serveix com a instrument de socialització.
No hi ha millor document que la literatura infantil per a saber la forma en què la societat desitja veure's a si mateixa. (Teresa Colomer) 

La literatura infantil és un producte artístic, per a poder saber si un llibre infantil és bo o no, cal  tenir en compte l'experiència en la lectura del mediador, ja que ha d'haver llegit i entés molts llibres per poder seleccionar els millors i ampliar l'experiència infantil i juvenil.  


5. Veieu el següent programa sobre llibres infantils il·lustrats de la sèrie: "Un país de llibre", i  l'enllaç  amb la notícia sobre els millors llibres il·lustrats del 2013. Indiqueu les lectures que us interessen més de les que s'hi recomanen i expliqueu per què.

Les lectures que més m'interessen són:


Tirant Lo Blanc de l'autor Joanot Martorell. Editorial: Bromera.  



  

"Tirant Lo Blanc". Autor: Joanot Martorell. Editorial: Bromera. Aquest llibre el recomane perquè és una de les grans novel·les de la literatura medieval i un dels títols que obre el camí de la modernitat literària a Europa.  És digne de llegir, ami m'ha agradat molt


"El Bru i la Blanca". Autor: Raffaella Bolaffio.


 Aquest llibre ensenya que  equivocar-se és normal, tots tenim errors. Però el fet de millorar depèn sempre de nosaltres mateixos. És un llibre molt divertit, ple d'activitats i jocs per als xiquets. 


6. Trieu algun llibre que us agrade de la il·lustradora valenciana Aitana Carrasco


-"Llibres de les bèsties" de Ramon Llull.

Foto

-"Salva Vidas" Ricardo Chávez.





7. Veieu el següent vídeo i comenteu quins recursos utilitza Dani Miquel per explicar el conte? Entreu en la web de Dani Miquel i trobareu una unitat didàctica sobre els barrets d'Enric Valor i altres recursos. Seleccioneu-ne alguns.


-Crida l'atenció del xiquets i els fa participes de la narració.
-El conte fa referència a l'època en la qual estan els xiquets (hivern)
- Llança preguntes  als xiquets. 
- Gesticula molt. 
- Usa diferents tons de veu per als personatges.
- Provoca sons com quan dóna tocs en la caixa de fusta. 
- Usa objectes com la caixa de música i el cartó ple de forats.


Recursos unitat didàctica sobre els barrets d'Enric Valor.
  • De la unitat didàctica per a infantil em quede amb l'activitat d'unir amb fletxes la imatge de l'instrument amb el seu nom. 
  • De la unitat didàctica per al primer cicle de primària em quede amb l'activitat de relacionar la frase amb el seu dibuix i després pintar.
  • De la unitat didàctica per al segon cicle de primària em quede amb l'activitat de llegir el text i després contestar les preguntes. 
  • De la unitat didàctica per al tercer cicle de primària em quede amb l'activitat de fer la cerca sobre qui és Dani Miquel.

8. Entreu en la web d'Andreu Galan  i seleccioneu recursos d'interés per a la classe de literatura.

Un país de llibre, un país de rondalles.


9. Què els passa als llibres i al Sr. Morris?







Morris Lessmore estimava les paraules. Estimava les històries. Té dues grans passions escriure i llegir.  Però un dia, un terrible huracà s'emportà els llibres i al poble sencer.   Morris trist i sol camina pels carrers, però de sobte veu per damunt d'ell una dona voladora agafada a molts llibres. La dona misteriosa acosta un dels llibres a en Morris i aquest es posa molt feliç, és el seu nou amic. El llibre guia a en Morris a una biblioteca  a la qual dedicara la resta de la seua vida, els llibres recobrant vida i conscients s'adonen que l'home que els a cuidat tants anys  està vell i malalt  i aleshores decideixen llegir-li una mica totes les nits.  Al final de la història la vida del Sr. Lessmore s'acaba, però això no dona lloc a la fi de la biblioteca ni dels llibres perquè tot torna a començar. 


10. Sabeu què és el treball per projectes? Si no ho teniu clar, reviseu el següent vídeo i l'article per poder explicar després quin tipus de projectes es poden realitzar per treballar la literatura:

La funció dels projectes, és afavorir la creació d'estratègies escolars en relació amb:
  • Aprendre a prendre decisions: proposar, argumentar, triar…
  • Tractar la informació: buscar-la, organitzar-la, interpretar-la, assimilar-la...
  • Transmetre la informació: comunicar-la, fer-la comprensible, compartir-la, elaborar-la…
  • Avaluar els aprenentatges: ser conscients  d'allò que ignorem, com ho hem abordat...
Treballar per projectes, contribueix al desenvolupament de les competències bàsiques i a l'aprenentatge de continguts del currículum. Aquest tipus de metodologia permet qualsevol tipus d'organització del grup- classe; però cal tenir en compte la importància de la interacció (discussió, argumentació, plantejament de qüestions…). La interacció entre professorat i alumne també és important.


Un projecte de treball es pot desenvolupar seguint aquest guió:
1. Discussió i elecció del tema a treballar (entre l'alumnat i el professor).

2. Descobriment dels coneixements previs i plantejament d'aquelles qüestions que volem investigar.

3. Confecció de l'índex o del guió de treball.

4. Acords referents a l'organització del grup- classe, fonts d'informació, temporalització...

5. Recerca i aportació d'informació.

6. Ordenació i estructuració de la informació.

7. Plantejament i verificació d'hipòtesi, definicions...

8. Establiment i explicitacions de relacions causals, de noves qüestions…

9. Desenvolupament dels apartats de l'índex (en gran- grup, petit- grup o individualment).
10. Confecció del dossier de síntesi (Power Point, dossier escrit…).
11. Avaluació del procés seguit i conscienciació del que s'ha fet i del que s'ha aprés.
12. Aplicació de l'aprés a altres situacions o establiment de noves relacions.
13. Explicitació de perspectives o temes que s'han iniciat i que queden per tractar.

Una forma bona de treballar la literatura en l'aula és  per exemple treball amb un blog com aquest, on es recull informació de llibres, autors,etc. A més és una forma senzilla de treballar des de casa, estar en contacte amb tots i poder accedir a tota la informació que vulgues.

Activitats poesia


ACTIVITATS POESIA

Cal llegir poesia?

Si. Hi ha molta gent que creu que sí, que els infants han de llegir poesia: perquè siguin més savis, perquè siguin més feliços o perquè siguin les dues coses alhora. Però és necessari que tant en el col·legi com en casa, la poesia este present, per despertar l'interés de llegir-la, aprendre-la i gaudir-la.

La poesia, doncs, ha de tornar a ser so, ha de tornar a ser en l’aire, si de veres volem que els infants l’assimilen com a cosa pròpia. És a dir: a l’escola o a casa, la poesia ha de tornar a les arrels primigènies de la seua essència oral

Són equiparable teatre, poesia i cançó?


La cançó, el teatre i la poesia són equiparables, ja que els tres pertanyen a la literatura de la «dicció», i doncs de la comunicació oral. 


- Quina descripció científica dóna Jakobson de llenguatge poètic? 



Jakobson va resumir la seua teoria en una frase: «La funció poètica projecta el principi de l’equivalència de l’eix de la selecció sobre l’eix de la combinació» 


La seua anàlisi i descripció consisteix en demostrar, que el principi de la similitud, pel qual seleccionem cadascun dels elements d’un missatge entre una sèrie d’elements equivalents, s’aplica també sobre una sèrie d’elements contigus ja seleccionats per formar el missatge: és a dir, el principi de similitud aplicat sobre el principi de contigüitat.




- Com s'origina la poesia?


Encara que no posseïm documentació dels comportaments humans prehistòrics, podem conjecturar amb força probabilitats d’encert que la humanitat va descobrir alhora les dues arts de la música i la poesia. 


La veritable música devia començar quan l’home va descobrir que la seua pròpia veu era un instrument musical de grans prestacions, és a dir, quan es va adonar que amb la seua veu no tan sols podia comunicar significats als seus congèneres, sinó que podia modular melodies més o menys complexes, i que amb aquestes melodies no tan sols s’emocionava, sinó que també emocionava els altres. Però el més versemblant és que el nostre avantpassat músic no es posés a cantar síl·labes inconnexes, en una hipotètica –i improbable– investigació tímbrica, sinó que entonés seqüències verbals perfectament construïdes, és a dir, ni més ni menys que veritables versos. 

L’origen de la poesia, doncs, és netament oral, completament sonor.  Però la poesia fa ja uns quants segles que es transmet bàsicament per via escrita.

- Com poden comunicar emocions les paraules?

El diccionari pot recollir les emocions en forma de categoria general, però la realitat és que les emocions es donen sempre en forma d’anècdota particular. El diccionari recull «alegria», «tristesa», «por», «eufòria», etcètera, i els seus adjectius i verbs derivats. De manera que quan algú ens diu «estic trist» ja sabem força bé, per aproximació, de quina mena és el seu estat d’ànim. Però, tanmateix, això no ens permet discernir encara entre el significat d’aquesta frase quan la pronuncia  algú i quan ho fa una altra persona diferent. El problema està, doncs, en el fet que la frase té un sentit general, i les emocions reals són individuals, personals, sempre distintes. Dependrà de les vivències de cadascú, del seu caràcter, de la seua formació, de la seua experiència, del seu moment.

L'única solució, si volem continuar servint-nos del llenguatge verbal, consistirà a personalitzar cada vegada les paraules que ens serveix el diccionari i les regles que ens brinda la gramàtica. Personalitzar-les perquè puguen comunicar emocions personals a traves de les  nostres paraules.


- Què és el significat "transracional"?


 Si les emocions fossen tan fàcilment racionalitzables, ens bastaria el diccionari comú per descriure-les o simplement comunicar-les. D’aquest significat musical que modifica el significat semàntic original de les paraules, els poetes i els lingüistes de l’anomenat formalisme rus de fa una vuitantena d’anys en van dir «transracional», per remarcar que tampoc no es tracta de res irracional, sinó d’una cosa que és en nosaltres de forma perceptible i constatable, però que no podem expressar amb les eines de la raó. 



- Per què la poesia és fonamentalment oral? 


La poesia, a desgrat de les variacions fomentades per la fixació escrita, continua sent fonamentalment oral, és a dir, sonora, perquè és de l’oralitat que extreu la major capacitat de generació emocional que la caracteritza enfront del llenguatge neutre de la ciència o el de la prosa més plana.

L’oralitat és la forma primigènia i més immediata de generació i de comunicació poètiques, i la que els menuts, èmuls dels nostres més antics ancestres, ancessors entenen des del primer moment, sense necessitat de cap mena de lliçó de literatura o de retòrica. Per això, a les classes de xiquets més petits, els mestres els han proposat amb naturalitat la poesia de tradició oral, que arreu del món ha format sempre part de la vida dels infants. 


- Quina característica té el corpus de poesia infantil? 

El corpus de poesia infantil elaborat per segles de pràctica ininterrompuda és una veritable exhibició de virtuosisme en l’execució de música verbal. 

El component sonor és tan essencial en aquestes poesies que de vegades arriba a sobreposar-se completament al semàntic. 

El joc, l’activitat preferida no tan sols dels nens, sinó de qualsevol mena de cadell, és, pels seus atributs sorprenents i atzarosos, un recurs expressiu omnipresent a totes les arts. No té res d’estrany, doncs, que en la poesia per a infants el joc verbal es manifesta en primeríssim terme. Un joc verbal que pot ser de diverses menes, però que gairebé sempre es manifesta de forma primordialment sonora, encara que no siga de manera aclaparadora. 

- On es troba el sentit de la poesia segons Eliot i segons Anna Crowe?
Segons Eliot, un poema, o un passatge d’un poema, pot realitzar-se com a ritme concret abans de ser expressat en paraules, i que aquest ritme pot dur la gènesi de la idea i la imatge. Eliot deia de les poesies d’Edward Lear que «el seu no sentit no equival a manca de sentit: és una paròdia del sentit, i en això hi ha el seu sentit».

Anna Crowe sap que, en poesia, la música és el sentit

martes, 17 de mayo de 2016

"Gargots"



Avui 27 d'abril, han vingut a visitar-nos alumnes de la Universitat de filologia per parlar-nos de la revista digital, realitzada per ells mateixos i coneguda com "Gargots". Ens van explicar com va sorgir la idea i quina era la seua finalitat. Aquesta és una revista literària de jóvens escriptors valencians que va començar en 2014 i actualment continua en marxa, portant un total de 7 revistes digitals publicades. Té com a objectiu promocionar i donar a conéixer a nous joves escriptors valencians. Els creadors, deixen un període de temps, en el qual els joves poden enviar les seues històries. Una vegada han rebut una bona quantitat d'elles, comencen a seleccionar quals seran publicades. Ells introduiran les correccions que consideren pertinents. 

La revista està organitzada per seccions, els quals van ampliant-se amb el temps. Es poden trobar escrits tant de poesia, narrativa, assaig, teatre, curiositats literàries i entrevistes. També hi ha altres seccions complementàries com per exemple, l'ortografia, la secció passejar de les rutes literàries, entre bambolines (secció de teatre) i una secció en què s'inventen paraules i definicions per a elles. Sense oblidar-nos de les il·lustracions que presenten i que fan més amenes les publicacions.
Un dubte que teníem era que significava la paraula "Gargots", ens van explicar que va ser recopilada d'una cita de Joan Fuster que diu: "Gargotejar és una necessitat bàsica de tot escriptor novell" aquesta es defineix com un instrument que concedeix a la persona el do de l'existència, de la paraula i per tant de poder ser llegit, d'aquesta manera qualsevol jove que vulga i tinga ganes d'escriure és lliure de fer-ho i publicar-ho sent així reconegut.

Aquesta revista brinda l'oportunitat que una gran quantitat de jóvens puguen donar a conéixer els seus escrits en valencià i puguen gaudir d'escriure i crear. Cal dir que l'esforç d'aquests joves per realitzar aquest gran treball, té molt mèrit i és digne de reconéixer i admirar, ja que alhora que duen a terme aquesta revista compaginen els seus estudis.

Un món per a infants




UN MÓN PER A INFANTS



Aquest llibre a més de proporcionar-te un gran entreteniment, proporcionarà coneixements pels més petits. A més no solament es tractarà de llegir, sinó també de comprendre i aprendre a recrear-se
El llibre està format per textos, poemes, petites narracions, contes adaptats dels clàssics de la literatura catalana i rondalles. Cadascun d'aquests, destapa nous coneixements, com per exemple: d'on ix la pluja, que són realment les papallones i com es formen, que mengen els ocellets... També deixa entreveure coses que no deuen fer-se "Faltar a la paraula" Tal cosa es veu clarament en l'última narració "El flautista encantat". Aquesta és una de les meues històries favorites del llibre. Ja que a més de ser entretinguda, persegueix la finalitat de què els nens entenguen que quan et compromets a alguna cosa, has de fer-la.

La història de l'avariciós i l'envejós també resulta molt pràctica, explica com dues persones fruit de la seua avarícia i enveja, en comptes d'aconseguir alguna cosa positiva, aconsegueixen totalment el contrari.

En general tot el recull que fa el llibre de poemes, narracions i altres, persegueix la finalitat que el nen/a aprenga coses pràctiques de la vida i de la naturalesa. Per tant és un llibre molt recomanable per als xiquets i xiquetes. Perquè a més de distreure'ls, aprendran nombroses coses.